Ajuntament de la Serra d'en Galceran

La Casa Palau del Bisbe Beltán es troba en el núm. 5 del carrer del mateix nom, en el municipi de La Serra en Galceran. Es troba distribuïda en planta baixa i dos pisos. S'accedix des del carrer Bisbe Beltran on es troba el vestíbul, amb el paviment de cudol, la cuina, diverses habitacions, un pati interior i les escales d'accés al primer i segon pis.

L''edificació és de l'últim quart del segle XVIII i ha estat objecte de diverses reformes per a permetre la seua habitabilitat. Respon al tipus de vivenda rural de la zona, per a una família acomodada. Edificada en un declivi, l'entrada principal permet l'accés directe al que és primer pis en la zona posterior, i a causa d'açò es troben en este nivell la cuina i el menjador annex, mentres que en la immediatament superior estan les habitacions. Resulta de gran interés el conjunt de ceràmica arquitectònica conservada in situ en este edifici. D'una banda un conjunt de paviments de taulellets de sèrie del darrer quart del segle XVIII en la planta noble i per un altre l'entaulellat de la cuina resolt segons la moda imperant en el primer quart del segle XIX amb taulellets de figura complerta juxtaposats a gust del propietari de la casa. Esta cuina és un recinte rectangular de 8x4 metres que es troba a la dreta de la porta priseus costats majors, en el que hi ha a més una finestra de comunicació interna; el flanc oposat conserva el banc entaulellat en superfície amb taulellets blancs i unes estants altes ancorades, per a la col·locació d'utensilis, així com una gran finestra a l'exterior. El flanc xicotet del fons té un llar i una xicoteta porta que comunica amb el menjador i altres dependències de la planta baixa. El cobriment es resol amb bigues transversals i revoltons d'arc molt rebaixat.

El xapat parietal cobrix tres dels quatre murs del recinte; no hi ha taulellets en el costat menor junt amb l'entrada. Sorprenentment estos taulellets no formen un sòcol a arran de sòl sinó que deixen baix una zona lliure -la més castigada- fins a l'altura del rebanc i cobrixen en canvi l'espai residual fins al sostre. Els taulellets dels paviments del primer pis són peces de sèrie comuna de les fàbriques de la ciutat de València. Les de la cuina són també sens dubte de València; tenen detalls tècnics, com les mates dels fons dels illots i altres històrics, la vestimenta a la moda de la restauració amb "redigontes" i altres elements inequívocs que permeten la seua datació precisa i l'establiment segur del seu origen.

Font: Fitxes de Fototeca de l'Institut de Promoció de la Ceràmica

Documents associats:

Carta de Carlos III al Papa sol.licitant el càrrec d'Inquisidor per a en Felip Bertran.

I també us adjuntem en
aquesta pàgina un altre document sobre el xapat de la cuina. Esperem siga del vostre interès.